Escriptura: obeir una llei superior

Beneït sigui el déu de Sadrac, Mesac i Abednego, que va enviar el seu àngel per lliurar els servents que hi confiaven; van desobeir el manament reial i van cedir els seus cossos en lloc de servir o adorar qualsevol déu excepte el seu propi Déu. (Primera lectura de missa d’avui; Deut. 3)

Si manteniu la meva paraula, realment sereu els meus deixebles i coneixereu la veritat, i la veritat us alliberarà ... Amén, amén, us dic, tothom que comet pecat és esclau del pecat. Un esclau no es queda en una llar per sempre, però sempre hi ha un fill. Per tant, si el Fill us allibera, realment sereu lliures. (L’evangeli d’avui; Joan 8)

El Catecisme de l'Església Catòlica ensenya:

El ciutadà està obligat en consciència a no seguir les directrius de les autoritats civils quan són contràries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli. Negar l’obediència a les autoritats civils, quan les seves demandes són contràries a les d'una consciència recta, troba la seva justificació en la distinció entre servir Déu i servir la comunitat política. "Donar, doncs, a Cèsar les coses de Cèsar i a Déu les coses de Déu".[1]Mt 22: 21 “Hem d’obeir Déu més que no pas els homes”:[2]Fets 5: 29

Quan els ciutadans es troben sota l’opressió d’una autoritat pública que sobrepassa la seva competència, encara no haurien de negar-se a donar ni a fer allò que el bé comú els exigeix ​​objectivament; però és legítim que defensin els seus propis drets i els dels seus conciutadans contra l'abús d'aquesta autoritat dins dels límits de la llei natural i la llei de l'Evangeli. —N. 2242

Imprimir amistós, PDF i correu electrònic

Notes al peu

Notes al peu

1 Mt 22: 21
2 Fets 5: 29
publicat a missatges, Escriptures.